Aquests dies, 6 i 7 de març, a diversos indrets de Tortosa (Cambra de Comerç i Centre Cívic de Ferreries, amb àpats al Restaurant del Parc, al Parador i al Forn de la Canonja), es celebra el dotzè Foro Bio Ebro, convocat per la Fundación Foros de la Concordia, uns observatoris socials que apleguen, al llarg de tota la conca de l’Ebre, de Cantàbria al Mediterrani, passant per vuit comunitats autònomes, totes aquelles persones que, a títol individual, estan disposades a renovar el seu compromís cívic amb l’estudi i la defensa de la cultura i el territori de les comarques, pobles i regions al voltant del gran riu hispànic.
Aquesta és una història que comença fa uns deu o dotze anys, a partir de la constatació, formulada en estudis acadèmics i de la realitat expressada pels moviments socials, que entre els governs centrals i les comunitats autònomes hi ha, per desgràcia massa sovint, desatencions cap a nuclis de població d’extenses àrees rurals que se senten desprotegides o directament amenaçades per uns models de desenvolupament econòmic que les continuen condemnant a la pobresa, l’emigració i, tan greu com això, a ser “terra de sacrifici”, és a dir, a ser espais on s’acumulen totes aquelles infraestructures (energia nuclear o renovable, grans línies d’alta tensió, saqueig de l’aigua, grans equipaments turístics, industrials o de dades, etc.) que han de subministrar i servir als grans centres urbans.
Aquest profund i deliberat desequilibri territorial, que començà a agreujar-se en els anys de la transició política (1975–1980), està a la base d’aquestes reunions de la Fundación Foros de la Concordia, que fins ara s’han anat celebrant a Saragossa (en dues ocasions), València, Lleida, Poblet, ara a Tortosa i l’any vinent a Alcanyís, sempre amb el suport de Fundació “la Caixa”.
Es tracta, doncs, de l’anomenada “societat civil” que, de nou, torna a agafar la responsabilitat de diagnosticar la realitat social en el seu conjunt i a cercar les millors maneres de redreçar la situació del que s’ha convingut a anomenar “la España vaciada”.
Quan els governs, siguin del color que siguin, i els partits que els donen suport, són deutors tan sovint de maquinàries dels poders financers, nacionals i transnacionals, no queda altra alternativa que la base social, ben assessorada per experts crítics, acompleixi la seva funció en benefici de la col·lectivitat.
És el que he pogut comprovar en algunes de les reunions preparatòries d’aquests Foros, on he coincidit amb gent tan preparada com Ángel Quilez, d’Alcanyís, i, entre altres, els tortosins Francesc (Sisco) Lahosa i Josep M. Franquet, que ha elaborat —com va fer el 1990 amb el Pla Territorial de Catalunya que es discutia— uns completíssims estudis sobre la Bioregió Cantàbric-Mediterrani, amb especial atenció a la “bioàrea” Ebre-Maestrat, com a unitat territorial superior a la comarca i superadora de les divisions provincials, per tal de “posar en marxa elements de cooperació i funcionament consorciat entre entitats cíviques, empreses i municipis integrats”, amb la finalitat de “promoure una relació harmònica entre ciutadania i entorn natural i facilitar una cogovernança eficaç entre institucions públiques i societat”.
Els preparatius d’aquest Foro els coordina el meu amic José Luis Soler Foguet, diplomat en empreses i activitats turístiques, membre fundador del Patronat d’aquesta Fundació i vicepresident de l’Associació Ilercavònia Terra Nostra, a més de promotor del projecte “Camins dels Càtars, un itinerari cultural europeu”, i coautor de diversos llibres i documentals sobre aquesta religió medieval gnòstica, qualificada d’“herètica”.
